Diversitat siriana

Síria és un país ric, situat en una ubicació estratègica en termes geopolítics, disposa d’unes reserves de petroli molt importants les quals es troben principalment a la zona nord-est, controlada pels kurds amb el suport dels Estats Units. No obstant això, a causa de la guerra civil i a què la zona es troba fora del control del govern, aquest té moltes dificultats per fer ús dels recursos naturals del mateix país, el que acaba perjudicant una població cada vegada més empobrida i que veu com el seu salari no li arriba ni tan sols per cobrir les necessitats més bàsiques. Resulta paradoxal, un país amb tants recursos i on molta gent es veu forçada a tenir més d’una feina (en alguns casos fins a tres) per poder tirar endavant i pujar els fills. Per si no fos prou, en moltes famílies aquests últims, tot i que l’educació és obligatòria (i universal) fins als divuit anys, s’han vist obligats a deixar d’estudiar i ajudar els pares a portar diners a casa.
La riquesa cultural també és un segell d’identitat de Síria, la diversitat ètnico-religiosa és un factor clau per entendre les dinàmiques d’aquest país. Aproximadament un 90% de la població és d’origen àrab, mentre que al nord del país hi conviuen les minories kurda, armènia i turca, les quals tenen la seva pròpia llengua. És rellevant destacar també la gran quantitat de població palestina disseminada per tot el país. 
Pel que fa a la religió,  musulmans sunnites, musulmans xiïtes, alauites, ismaïlites, drusos, cristians ortodoxos, cristians maronites, catòlics, del ritu armeni, siríacs i un llarg etcètera conviuen els uns amb els altres. Quelcom molt interessant d’experimentar a Damasc és la proximitat de la diversitat. Amb un passeig d’uns deu minuts per la ciutat antiga és suficient per adonar-se’n: esglésies, llocs sagrats pels sunnites i pels xiïtes, però també nombrosos bars on les dones vesteixen com ho farien a qualsevol país occidental es troben a pocs metres de distància. Una explosió de multiculturalitat concentrada en una de les ciutats poblades ininterrompudament més antigues del món.

Una hora al nord de Damasc trobem la localitat cristiana de Maaloula, un municipi de postal situat a uns 1.500 metres d’altitud i on algunes de les seves cases pengen d’una escarpada paret rocosa. És una de les tres vil·les, conjuntament amb les veïnes Al-Sarja i Jubb’adin, on encara es parla un dialecte de la branca occidental de l’arameu, el qual es creu que es tracta de la mateixa llengua que parlava Jesús de Natzaret. El 4 de setembre del 2013, al-Nusra, un grup jihadista afí a Al-Qaeda, va ocupar aquesta petita localitat. En Bashar, el guia local que m’acompanya aquests dies per Síria, explica la tàctica que solien utilitzar per ocupar pobles i ciutats. Diferents cotxes bomba es dirigien cap als checkpoints propers als municipis per acabar-se immolant i destruint aquell lloc de control de l’exèrcit sirià. Aquest era el senyal perquè altres unitats que es trobaven amagades a les muntanyes baixessin i, ja sense oposició militar, acabessin ocupant-lo. Davant de l’hotel Safir encara hi ha les restes d’un dels cotxes bomba emprats pels extremistes.

L’hotel està situat a la part alta del poble, amb unes magnífiques vistes a tota la vall i en especial a la carretera que va de Damasc fins a Alep. Donat que era una ubicació immillorable, els militants d’al-Nusra van instal·lar el seu lloc de comandament aquí dalt. Segons expliquen els mateixos locals, sovint disparaven indiscriminadament des d’allà per terroritzar-los i bombardejaven amb morters les esglésies cristianes. L’hotel Safir, que va rebre els seus últims clients el març del 2011, mostra les conseqüències de les batalles més dures entre l’exèrcit sirià i diferents faccions de rebels que lluitaven per aconseguir el poder i fer caure a Bashar àl-Assad. A la taula de la recepció encara hi ha les fulles amb les últimes reserves que es van fer, noms dels clients i número d’habitació. Com si fos ahir. Al costat, diferents morters i restes de metralla per tot arreu.

Un altre esdeveniment ben present en la memòria de la gent de Maaloula va ser el segrest de dotze monges del convent greco-ortodox de Santa Tecla per part de militants d’al-Nusra. Van estar retingudes durant tres mesos fins que en un intercanvi de presoners negociat per oficials de Qatar i el Líban van ser alliberades. En un discurs el 4 de desembre de 2013, el Papa de Roma va convidar a tothom a pregar per les germanes. “Deixeu-nos continuar pregant i treballant plegats per la pau”, va dir. El record encara és ben viu entre totes elles malgrat que prefereixen no parlar-ne i continuar amb les seves vides al convent.