Recentment, he viatjat a Síria on he tingut l’oportunitat de visitar diferents ciutats, des de Bosra fins a Alep passant per Damasc, Maaloula i Palmira, entre d’altres. Aquesta peça, més breu i en un format diferent que de costum, serà la primera d’una sèrie de petites cròniques sobre alguns dels indrets en els quals he estat i les impressions que m’he endut.
El país està immers en una greu crisi econòmica i humanitària causada per una guerra molt llarga i costosa, a la que se li sumen els efectes del devastador terratrèmol que va colpejar Turquia i Síria el passat mes de febrer. Malgrat totes les dificultats que ha travessat la població (i que continua fent-ho, prova d’això són els recents atacs durant una graduació militar a la ciutat d’Homs que es van saldar amb 100 víctimes mortals, o els bombardejos als aeroports d’Alep i Damasc per part de l’aviació israeliana en el context de l’actual guerra entre aquest país i Hamàs), la vida segueix i es mira el futur amb l’esperança d’anar deixant enrere un dels períodes més complicats en la història de Síria.
TADMUR, situada en el desert sirià i a 3 km de la ciutat antiga de Palmira
D’acollir un exitós festival de flamenc l’any 2010 i ser la “Marràqueix siriana” a convertir-se en la ciutat dels nens de la guerra, unes criatures que passen tot el dia al carrer, sense obligacions ni pensar en el que vindrà l’endemà i que l’únic que coneixen són les bombes, la destrucció i la pobresa. Unes edats que marcarien haver d’estar entre patis d’escola i llibres d’història, però que malauradament els ha tocat viure-la en primera persona.
L’escenari actual fa molt difícil imaginar com era la vida en aquesta ciutat abans del conflicte, els edificis enderrocats de l’avinguda principal, la presència de blindats amb la bandera russa onejant i els crits dels infants jugant a futbol entre la runa donen la benvinguda als pocs visitants que venen a aquesta localitat. De cop i volta, l’efecte crida fa que s’apropin una trentena de nens ben encuriosits per la inusual visita. Resulta una estranya barreja, presenciar el somriure d’innocència que qualsevol persona de la seva edat podria tenir malgrat adonar-se de l’elevat grau de maduresa que s’han vist obligats a desenvolupar. El més gran tindrà uns setze anys, però ja n’han tingut prou per acumular unes experiències que cap persona hauria de viure mai.
De la ciutat antiga de Palmira, situada en plena Ruta de la Seda i que data del III mil·lenni aC, Estat Islàmic va destruir el Temple de Bel, l’Arc del Triomf i una llarga llista del seu patrimoni cultural durant les dues ocupacions entre els anys 2015 i 2016, sent el 2 de març de 2017 la data en què l’exèrcit sirià va aconseguir reconquistar-la per segona vegada i definitiva. A més a més, el llegat de ferotges batalles entre EI i l’exèrcit sirià, recolzat per l’Iran, Rússia i els Estats Units en la lluita contra el Daesh, va contribuir a la destrucció de la ciutat. Conversant amb en Hassan, un general de l’exèrcit sirià que va liderar dues operacions militars per alliberar Palmira de l’Estat Islàmic, destaca el que va suposar l’ajuda de potències estrangeres per vèncer al Daesh malgrat que comenta que preferiria que ja haguessin abandonat el seu país.
El museu de Tadmur, que va servir com a caserna del grup jihadista, va ser saquejat i un munt d’obres sostretes. Amb l’objectiu de terroritzar a la població i així evitar qualsevol mena de revolta, membres del Daesh van exhibir a l’entrada del museu el cap degollat d’un arqueòleg que es va negar a donar-los la ubicació de diferents joies arquitectòniques molt buscades pels terroristes. Unes pràctiques repetides sovint pels militants, que van convertir l’amfiteatre en un macabre escenari per dur a terme execucions gravades.
En un intent de destruir tots aquells monuments o estructures antigues que segons ells no s’ajustaven a la seva estricta interpretació de l’Islam, el Daesh va escombrar Síria, Iraq, Líbia i altres països. Patrimoni cultural de la UNESCO destruït, de la mateixa manera que la infància i el futur de milers de persones que es van veure forçades a viure enmig d’aquest infern.
Deja tu comentario