Com podem estar matant als nostres germans?” El seu missatge, en una paraula: PAU. “Hem perdut l’opinió púbica ucraïnesa per un munt de generacions.

Publicat a l’Alerta Canal.

El Dmitry, que ha preferit no donar el cognom per motius de seguretat, és un moscovita que porta 21 anys vivint a Barcelona. Va estudiar direcció d’empreses a la universitat i ara té la seva pròpia immobiliària a la ciutat comtal. No obstant això, manté un fort vincle amb el seu país natal ja que tota la seva família i amics encara viuen a Rússia. Explica que també té familiars a Ucraïna, unes tietes a Mariúpol, ciutat que va quedar reduïda a cendres com a resultat de la brutal campanya aèria russa. Relata com, després d’haver perdut el contacte durant l’atroç setge de la ciutat, ja han aconseguit recuperar la comunicació amb elles i tenen constància de que es troben bé.

Va néixer als anys 80 en una Unió Soviètica a punt d’ensorrar-se. “En aquella època érem tots germans i ara ens estem matant els uns als altres. Txetxènia, Geòrgia i ara Ucraïna. De veritat, sempre hem de ser enmig de tots els embolics? Som tan dolents que ningú ens vol?”

Comenta que sovint recorda quan era petit i encara vivia a l’URSS; “era suficient amb tenir feina i un sostre sota el que dormir, la gent no tenia masses aspiracions de futur”. “Malgrat que era un infant, tinc el record d’una època bastant gris. Un cop al mes anava amb la mare a prendre un gelat i això era súper especial, l’extra del mes” afegeix.

Explica que, en el context de la Guerra Freda, ja des de ben petits els inculcaven un odi irracional cap als Estats Units i tot allò que fes referència al capitalisme. “No enteníem ben bé la raó per la qual odiàvem als americans però la realitat és que es produïa una barreja prou curiosa entre animadversió i certa enveja. Una vegada va caure l’URSS i ens vam obrir al món va ser com sortir de la foscor i veure la llum. Era com destapar una caixa plena de llaminadures i quedar enlluernats per la gran quantitat de colors i olors que se’n desprenien”. Literatura, televisió, ràdio, productes i un llarg etcètera. Recorda la mítica cua que es va formar a Moscou amb l’obertura del primer McDonald’s. 3 dies d’espera per provar aquelles hamburgueses que tothom volia tastar. Paradoxalment, arran de la guerra a Ucraïna tots els restaurants de la cadena de menjar ràpid han abaixat les persianes a Rússia.

En el que podria ser tota una classe d’història russa, fa un repàs dels esdeveniments més importants dels últims anys. Des de com va arribar Putin al poder sent tot un desconegut a l’annexió de Crimea passant per les guerres txetxenes i la corrupció inherent del sistema polític rus.

“Pel que fa a Crimea, la cessió que Khrushchev va fer a Ucraïna l’any 1953 no tenia importància en aquell moment. És com si en una família, les propietats no estan al teu nom sinó al dels teus germans o cosins, que més dóna? Ara bé, quan tot salta pels aires és quan vénen els problemes. I això va ser el que va passar”.

Tot un crític amb el Kremlin i en especial amb Vladímir Putin, denuncia el règim que ha anat instaurant l’ex-agent de la KGB. “A Rússia mai hem viscut en una democràcia. Quan no teníem al tsar, Stalin governava l’URSS amb mà de ferro. I ara tenim a aquest boig disposat a sorprendre’ns dia rere dia”. No obstant això, el suport a Putin continua creixent i assegura que això és fruït de l’enorme campanya propagandística del Kremlin. Juguen a quelcom molt senzill: “Te la creus o no?” “És qüestió de cadascú si creure’s la versió del govern”. “I en això estan resultant molt hàbils”.

Entrant en el tema de la guerra a Ucraïna, comença amb una frase molt contundent. “Ultranacionalistes ucraïnesos? I és que a Rússia no hi ha ultranacionalistes? En una proporció molt major! És simplement una justificació per continuar perpetrant la doctrina de la sobirania limitada”.

“Respecte el Donbass, sí que és cert que hi ha una minoria ètnica russa, en gran mesura degut a l’elevada migració interna de l’època soviètica, però si el que volen és viure a Rússia, que marxin a Rússia. És evident que aquí entra en joc l’argument de no voler abandonar aquella terra en la que han viscut tota la seva vida, però el que és inacceptable són aquestes annexions de territori per la força. Si bé és cert que Kyiv tampoc ho ha gestionat gens bé, existien un munt de solucions abans que aquesta guerra sagnant”.

Relata la situació en la que es troben molts amics seus a Rússia; aquells que no han fugit estan amagats per evitar ser enviats a lluitar a Ucraïna. Explica que els processos de reclutament que s’han dut a terme no han comptat amb masses garanties. “En moltes ocasions s’ha tractat d’un reclutament pel carrer, completament aleatori. Si consideraven que complies els requisits d’edat, estat de salut i situació familiar, et donaven el “paperet”. Es més, en molt casos se’ls passaven pel folre aquests requisits”.

En conseqüència, milers de civils sense experiència militar prèvia s’han vist abocats a anar a lluitar a un país estranger en una guerra absurda i fruït d’una decisió presa per un grup de persones que no es mouran dels seus despatxos.

3 dies. Comenta que aquest és el període de temps que en alguns casos ha passat entre el reclutament i l’arribada dels cridats a files als centres de distribució, a tocar de la frontera amb Ucraïna. “On està l’entrenament aquí? Serà una autèntica carnisseria”.

D’altra banda, explica que per aquesta mobilització parcial s’ha arribat a utilitzar armament d’abans de la Segona Guerra Mundial, “fusells completament rovellats que l’únic pel que serveixen és per donar cops, com si d’un bat es tractés”. No només això sinó que comenta que en molts centres de distribució es demanava als reclutes que portessin els seus propis kits de primers auxilis ja que no en tenien suficients. Gases, alcohol, pastilles genèriques pel dolor i tampons. “Sí, tampons. Per ser utilitzats en les ferides de bala. S’introdueixen i com que s’inflen, s’atura l’hemorràgia i així poden continuar lluitant. Una autèntica animalada”, afegeix ell.

Al preguntar-li per la seva família i si té intenció d’anar-los a veure en un futur proper, respon amb contundència. “De moment no, malgrat tinc ganes de veure’ls, prefereixo no córrer riscos”. La seva mare, però, últimament li ha insistit força en que els visiti per Nadal.

“Què no estàs veient el que està passant, mare? I si m’enviessin al front?” li pregunta ell. “Si haguessis d’anar a defensar el teu país a mi em semblaria bé” respon la mare. “Defensar el meu país? De què? De qui? Què carai fem a Ucraïna?”

Explica que això exemplifica a la perfecció el sistema propagandístic del Kremlin i que, en conseqüència, prefereix no parlar més de la guerra amb la seva família. “Afirmen que la massacre de Bucha va ser un muntatge d’Ucraïna quan tots sabem el que va passar allà. No vull discutir cada vegada que parlo amb ells i és per això que he decidit deixar-ho”.

Una de les eines més útils alhora de restringir l’accés a qualsevol informació que pugui anar en contra dels interessos del Kremlin és tenir unes xarxes força capades. “Si bé es cert que l’ús d’VPN (xarxes privades virtuals) pot facilitar-ne la lliure navegació, qui sap fer-les servir? De ben segur que la meva mare no, i com ella una gran quantitat de gent a Rússia”.

Per últim, al preguntar-li si creu que Putin podria ser enderrocat internament afirma que tot i que és un escenari poc probable, és més a prop que fa 4 mesos. Cada dia hi ha més protestes al carrer i són més els oligarques que estan descontents amb els efectes que la guerra està tenint sobre l’economia.

“De moment, però, la guerra es continuarà decidint al camp de batalla i malauradament hi continuarà morint molta gent, ens continuarem matant entre germans”.

En conclusió, malgrat que només es tracta de la visió i realitat d’una persona amb vincles molt forts amb Rússia, en cap cas es pot generalitzar i afirmar que tot el que explica és aplicable a l’extensa geografia russa. No obstant això, resulta destacable que, en un país que fins fa pocs mesos gaudia d’un cert prestigi de les seves forces armades, s’estiguin duent a terme segons quines pràctiques i procediments.

Així mateix, és important entendre que molts russos també són víctimes d’aquesta cruenta guerra malgrat ser els grans oblidats, sovint atesos recurrents prejudicis envers la població russa i a causa de l’extrapolació de les decisions del poder a totes les capes de la població.